plasma

m
Física

Estructura de la cambra de descàrrega d’un tipus de dispositiu per a generar plasma

© Fototeca.cat

Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, sense que aquests ocupin llurs òrbites atòmiques, a causa de la gran energia cinètica del conjunt, obtinguda per l’alta temperatura a què és sotmès.

El seu estat d’agregació és el d’un gas. Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma (superiors a 100 000 K per a l’hidrogen) no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic (( confinament)). En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius (perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc) amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, per tal d’emprar-lo per a l’obtenció de la fusió nuclear amb balanç energètic positiu. Per això, el plasma que ha estat més estudiat és el format per nuclis d’elements lleugers (hidrogen, deuteri, triti). La font d’energia del Sol és la fusió nuclear, i és per això que hi ha emissions de plasma cap a l’espai les quals, en atènyer l’atmosfera terrestre, poden ocasionar les aurores polars. El plasma es comporta com un cos transparent i no com un cos negre; per tant, les pèrdues energètiques per radiació són molt febles. Té bona conductivitat tèrmica, la seva conductivitat elèctrica és proporcional a la potència 3/2 de la temperatura ( T 3 /2 ) (cap a 10 7 K supera la del coure) i es comporta com un fluid diamagnètic ( magnetohidrodinàmica)). En metal·lúrgia hom utilitza els plasmes per al tall i la soldadura de materials d’alt punt de fusió (bufador de plasma).