platihelmints

platodes
m
pl
Zoologia

Embrancament d’animals metazous triploblàstics que tenen el cos allargat i aplanat dorsiventralment.

Presenten simetria bilateral i són àmers, és a dir, no són segmentats. No tenen cavitat general, puix el celoma és obliterat pel desenvolupament del teixit parenquimàtic, a l’interior del qual es troben els òrgans interns. L’aparell digestiu és molt simplificat i pot arribar a mancar totalment; en les espècies que en tenen, comença amb una obertura oral, situada a la cara ventral, i es converteix de seguida en un intestí molt ramificat i cec, és a dir, sense anus. Les ramificacions arriben a gairebé tot el cos per tal de poder transportar el nodriment a totes les cèl·lules, puix que aquests animals no presenten aparell circulatori diferenciat. Tampoc no tenen aparell respiratori i l’intercanvi de gasos es produeix directament. El sistema nerviós, que és subepidèrmic i mesenquimàtic, és constituït per cèl·lules ganglionars més o menys connectades entre elles. L’excreció és feta mitjançant protonefridis formats per cèl·lules flamígeres que desemboquen en uns conductes que s’obren a l’exterior per un o més porus excretors. L’aparell reproductor és hermafrodita i varia segons el grup, però generalment els ovaris són formats per glàndules ovàriques i cèl·lules vitel·lògenes que formen els òvuls i el vitel, els quals, mitjançant l’oviducte o el vitel·loducte, van a parar a l’atri, més o menys gros i proveït d’un receptacle seminal i d’un úter; els testicles són formats per nombroses vesícules disseminades per tot el cos de l’animal, i els productes masculins són recollits pels espermatiductes i abocats per un conducte deferent a una vesícula seminal en contacte amb el canal ejaculador i una espècie de penis. Els ous, ectolecítics, es desenvolupen donant un nombre variable de fases larvals segons el grup de platihelmints. Alguns presenten reproducció asexual per escissió, com ara les planàries. N'hi ha que habiten lliurement a la mar, a les aigües dolçes i a la terra humida, i aleshores llur superfície ventral és recoberta de cilis vibràtils i llur organització pot ésser considerada, fins a cert punt, neotènica; també es poden moure mitjançant la producció de secrecions mucoses, i certes espècies tenen glàndules cutànies productores d’una mena de fils que els faciliten el desplaçament en sentit vertical. Uns altres, per contra, són paràsits i poden tenir un, dos o tres hostes successius. Els platihelmints són dividits en tres classes, turbel·laris, trematodes i cestodes, de les quals només la primera inclou espècies lliures i ciliades, mentre que les altres dues comprenen animals paràsits i amb una pseudocutícula que no és mai ciliada. D’altra banda, els representants de les dues primeres classes tenen aparell digestiu en llur estat adult, mentre que els de la darrera classe es nodreixen directament a través del tegument. Avenços en l’estudi de les relacions filogenètiques realitzats el 2002 indiquen que aquest grup no és monofilètic, i que els acelomorfs, fins ara inclosos en els platihelmints, no tenen cap relació evolutiva directa amb la resta d’espècies d’aquest grup sinó que se situen a la base dels bilaterals.