plerematema

m
Lingüística i sociolingüística

En glossemàtica, magnitud de la forma del pla del contingut de la llengua.

Es divideix en plerema, o element constituent, i morfema, o element exponent. El primer correspon als mots radicals i als elements de derivació de la gramàtica tradicional, i el segon, a les desinències verbals i nominals. Ambdós corresponen, en el pla de l'expressió, al cenema i al prosodema.