pleroma

plèroma

m

Cristianisme

Filosofia

Terme de la filosofia hel·lenística (‘plenitud’) que designa l’univers de les coses reals i espirituals, enfront del món de la irrealitat material.

Emprat per sant Pau per significar la plenitud de l’ésser diví i de l’ésser creat en el Crist gloriós, fou recollit pels gnòstics valentinians del s II, amb el significat de la totalitat de les virtualitats (Eons) de la segona divinitat, l’Unigènit, en ordre a la manifestació de Déu.