plet

m
Dret processal
Història del dret

Procediment contenciós, civil o criminal, entre dues parts litigants.

Presentada la demanda, hom sol·licita, primer, la tutela del tribunal enfront del demandat, que és citat judicialment. Després d’examinar les al·legacions i, si cal, les proves, i de fer-ne un resum oral o escrit —segons que el plet sigui penal o civil—, el tribunal dicta sentència, contra la qual hom pot presentar recurs. Originàriament, el mot, en les seves formes arcaiques (plàcit, placitum), indicava la sentència dictada per una autoritat judiciària i fins els jutges o juristes (pleder o pledès, dels Usatges), o encara el tribut feudal pagat al senyor per l’administració de justícia. Entre els carolingis i germànics, indicava l’assemblea general dels homes lliures i també altres assemblees menors en les quals el feudatari administrava la justícia.