D’acord amb el tipus de reacció pleurítica, les pleuresies poden ésser seques (fibrinoses) i humides o exsudatives, amb embassament (seroses, serofibrinoses, purulentes, quiloses, hemorràgiques, etc). Segons l’etiologia, hom les classifica en infeccioses i no infeccioses (pleuresia urèmica, disproteïnèmica, postinfarts, etc). Poden ésser localitzades o enquistades i generalitzades; clínicament es manifesten de forma diferent segons les característiques anatòmiques del procés. El tractament ha d’ésser causal, però en alguns casos cal evacuar per punció l’embassament produït i de vegades cal recórrer a intervencions quirúrgiques.
f