El seu nom fa referència a les faunes de mol·luscs marins, la major part de les quals són idèntiques a les actuals. Essencialment, hom caracteritza el Plistocè atenent dos criteris: l’aparició de l’home i l’existència de diverses glaciacions. Ni un fet ni l’altre, però, poden permetre, actualment, d’establir un límit plioplistocènic admès per tothom, ja que, d’una banda, l’aparició de l’home és un fet evolutiu, i, d’altra banda, des de la fi del Miocè hom ha anat enregistrant un refredament progressiu del clima mundial i un seguit de glaciacions. Així, hom ha proposat un límit arbitrari: la invasió d’una flora i d’una fauna fredes a la base del Calabrià, i la base de l’esdeveniment d’Olduvai de l’escala paleomagnètica, situada a —1,8 milions d’anys. Hom ha proposat, però, de crear un Plioplistocè, que eludeixi els problemes de definir un límit entre Pliocè i Plistocè. L’inici del Plistocè inferior fou de clima temperat, però a partir dels 1,8 milions d’anys començaren un seguit d’oscil·lacions climàtiques de caràcter més fred que culminaren amb els estadis glacials alternant amb d’altres més temperats anomenats interglacials. Les faunes quaternàries restaren, doncs, molt condicionades per les diferents variacions climàtiques modelant així les seves comunitats faunístiques.