Neix al Piano del Re, a 2 022 m d’altitud, al peu del mont Viso, als Alps Cottins; desemboca a l’Adriàtica per un delta de cinc boques. Té un curs alpestre molt curt; s’adreça després al N fins a Torí i després a l’E i travessa la plana passant per Casale, Piacenza, Cremona i Ferrara. El seu cabal (1 480 m3/s a Pontelagoscuro) el fa un dels grans rius d’Europa Occidental, després del Rin i del Roine; però la seva abundància d’aigües (21,1 l/s/km2) el col·loca en el primer lloc, atesa la seva conca. Deu aquesta abundància essencialment als afluents alpins, sobretot a la Dora Baltea, el Ticino i l’Adda, els quals, com el mateix Po alpestre, tenen un règim nival de transició. Els afluents apenins, en canvi, d’abundància molt menor, tenen un règim pluvionival de tipus mediterrani. Per això al Po s’integren els dos règims i donen lloc a un màxim de final de primavera i un mínim d’hivern, per una part; i un altre màxim de tardor (secundari) amb mínim d’agost, per l’altra. És molt irregular, com ho solen ésser els rius mediterranis; a Ferrara s’han observat mínims de només 240 m3/s i màxims superiors a 12 000 m3/s. Les riuades més poderoses solen ésser a la tardor, d’origen mediterrani; foren desastroses, entre altres, les del 1926, el 1951 i el 1957.