poa

Poa sp (nc.), pèl de bou

f

Botànica

Gènere de plantes herbàcies, de la família de les gramínies, generalment perennes, de fulles linears, d’espícules comprimides, disposades en panícula, i de fruits en cariopsi.

Comprèn unes 200 espècies, pròpies de les regions fredes i temperades, 17 de les quals es troben als Països Catalans. La poa anual (P.annua), de 10 a 30 cm d’alt, és anual i es fa en vores de camins i llocs incultes. La poa bulbosa (P.bulbosa), de 10 a 15 cm d’alçada, té la soca bulbosa i creix sobretot en terrenys freqüentats pel bestiar oví. La poa de prat (P.pratensis), de 20 a 80 cm d’alçada, habita prats i llocs herbosos i és una bona pastura.