Pobla de les Dones Pecadrius

Barri de València que, del s XIV al XVII, fou destinat a bordell.

Rebia també el nom de Pobla de les Àvols Fembres i els de Públic i Partit. En consta l’existència a partir del 1321. Originàriament fora de la ciutat, hi fou incorporat el 1356 arran d’una ampliació de l’àrea urbana; la seva situació corresponia a l’actual barri del Carme. Era constituït per una sèrie de casetes voltades de petits jardins, cadascuna de les quals era ocupada per una prostituta, per a l’exercici del seu ofici; el conjunt restava aïllat (1444) per una muralla, que només tenia un portal d’entrada. Fins l’any 1321 era regit per un funcionari anomenat el Rei Arlot i, sempre, fou objecte d’una constant atenció legislativa per part dels reis i de les autoritats municipals. L’explotació dels locals anava a càrrec dels hostalers, que proporcionaven a les dones, a més a més, robes, mobles, aliments, joies, etc, a canvi de diners, situació que donà lloc, sovint, a abusos greus. L’ordenació del prostíbul responia al propòsit de concentrar-hi les activitats meretrícies. Les habitants de la Pobla tenien restringida la possibilitat de circular per la ciutat, i els era vedat l’ús de vestits sumptuosos; tenien prohibit, també, de treballar els dies de certes festivitats eclesiàstiques, i tenien obligació de reclusió durant la quaresma i la setmana santa, que havien de dedicar a pràctiques religioses. A la primera meitat del s XVI, hom hi establí la vigilància higiènica, amb un metge escollit i pagat pel municipi. Les últimes mencions són de la primeria del s XVII. El bordell de València fou famós arreu d’Europa per l’esplendor i la vivacitat, i en donen testimoni les descripcions i les referències que en fan els viatgers (Münzer) i els novel·listes (La lozana andaluza) de l’època, i encara apareix esmentat en estudis recents sobre temes sexuals (Le deuxième sexe, de Simone de Beauvoir).