Situat molt a prop de la mar, a tocar de la desembocadura del torrent de ca n'Amer, és un dels poblats talaiòtics més ben conservats de l’illa, i un dels més ben investigats, per una missió de la Universitat de Magdeburg. Hi destaca un gran talaiot esglaonat, construït, segurament per raons de caràcter religiós, damunt d’una cova amb una font d’aigua dolça. Una gran muralla ciclòpia, de traçat ovalat, de la qual es conserva aproximadament la meitat (uns 117 m) protegia poc més d’una trentena de cases, a més de dos petits santuaris amb planta de ferradura i un segon talaiot. Ha donat la més antiga datació radiocarbònica d’un assentament talaiòtic (1130 ±75 aC).