La poda és efectuada de maneres diverses segons el que hom en pretengui, segons l’espècie o la varietat de l’arbre, arbust, etc, segons el clima, la natura del sòl, etc, bé que és cert que hom té sempre en compte que la saba tendeix a alimentar més abundosament les branques altes i dretes, que com més dificultats troba la saba per a avançar més aviat s’esdevé la fructificació, que els brots nascuts en les branques podades curtes són més vigorosos que els nascuts en les branques podades llargues, que els borrons necessiten, per a poder evolucionar fàcilment, aire i llum suficients i que el que fa disminuir el desenvolupament dels brots n'afavoreix el dels fruits. Segons l’època de l’any en què és efectuada la poda, sol ésser anomenada poda en sec o poda d’hivern i poda en verd o poda d’estiu. Els arbres fruiters són sotmesos a dues menes de poda ben diferenciades, la poda de formació, en la qual hom regularitza i equilibra harmònicament el desenvolupament de la capçada, i la poda de fructificació, sotmesa a regles diferents pràcticament per a cada varietat, en la qual són eliminades periòdicament les branques defectuoses o sobreres. En els arbres no fruiters la poda sol ésser efectuada simplement per eliminar les branques inferiors per tal de donar-los un més gran desenvolupament. Les vinyes són sotmeses a diferents menes de poda per tal d’afavorir l’augment i l’homogeneïtat de la fructificació, controlar el creixement de l’arbust de manera que s’adapti a una conformació determinada i millorar la qualitat del raïm.
f
Agronomia