Llur concentració tradicional en una sola persona (rei, sobirà, ministre, etc), que hom coneix per poder absolut, ha degenerat normalment en despotisme i en dictadura. Amb vista a evitar-ne l’arbitrarietat, tractadistes i politicòlegs n'han establert diverses classificacions i divisions. Als països democràtics hom ha establert la divisió de poders, separació real entre el poder legislatiu (senat, parlament o corts), el poder executiu (el govern pròpiament dit) i el poder judicial (tribunals). D’altra banda, els caps d’estat (rei, president) exerceixen un poder moderador entre els tres poders. El principi de la divisió de poders fou formulat per J.Locke i per Montesquieu al s XVIII. Fou aplicat d’una manera rigorosa en la constitució dels EUA, on encara el poder executiu pertany al president (els caps dels departaments ministerials són responsables davant aquest i no davant el congrés); atesa la impossibilitat d’un control mutu entre els diversos poders, hom establí una sèrie de recursos (Checks and balances), els quals atorguen les atribucions a cada òrgan rival de poder i alhora n'asseguren l’equilibri. Malgrat les separacions i delimitacions, una anàlisi realista descobreix fàcilment que el poder executiu té sempre poders residuals tant del legislatiu (poder reglamentari, poders delegats legislatius, etc) com del judicial.
m
Política
Dret administratiu