Per a un sistema òptic donat, distància mínima entre dos punts, o angle mínim entre dos raigs que entren al sistema tals, que les imatges produïdes per cadascun d’ells es distingeixin l’una de l’altra, tot tenint en compte que, pels efectes de la difracció, la imatge d’un punt és sempre una taca.
El poder de resolució millora disminuint la longitud d’ona de la llum utilitzada. És anomenat també poder separador.