Hom hi inclou una varietat d’experiments poètics, de tipus visual (òptics), fonètics (sonors) i cinètics (el moviment en la successió dels fulls). El nom de poesia concreta aparegué el 1955 en una antologia d’aquest tipus de poesia feta pel grup Noigandres i E.Gomringer. És anomenada també poesia experimental, visual o fonètica. Com a antecedents cal citar els calligrammes d’Apollinaire (cal·ligrama). Els autors més importants, els seus definidors a part, són E. Jandl, C. Belloli, A. Spatola, A. de Campos, Ian H. Finlay. Als Països Catalans, J. Brossa i G. Viladot en són els principals exponents.
f
Literatura
poesia concreta Poema de Joan Brossa
© Fototeca.cat