Poitiers

Capital del departament de Vienne, al Poitou-Charentes, França, situada damunt un promontori.

Té importants indústries metal·lúrgiques, elèctriques, d’impremta i d’industrialització del cuir. Centre d’ensenyament superior. La ciutat posseeix restes romanes. D’època paleocristiana és el baptisteri de Saint-Jean (s. IV) i l’hipogeu merovingi del Plateau des Dunes (s. VII-VIII). Fou un important centre d’art romànic amb esglésies com Saint-Hilaire-le-Grand (s. XI-XII) i Notre-Dame-la-Grande (s. XI-XII), que és un dels exemples més importants d’esglésies romàniques amb cúpules. Entre els edificis gòtics cal esmentar la catedral de Saint-Pierre (s. XII-XIII) i, en arquitectura civil, cases i palaus particulars, molt nombrosos, dels s. XIV, XV i XVI. Sense una veritable arquitectura renaixentista, passà directament a l’estil clàssic francès durant els s. XVII i XVIII, on destaca l’obra urbanística del parc de Blossac.Ocupada pels celtes pictavis —dels quals li prové el nom—, més tard ho fou per Roma, que l’anomenà Limonum. Atacada pels àrabs (732) i devastada diverses vegades pels normands (s. IX), durant la guerra dels Cent Anys —i a causa de la batalla de Poitiers, del 1356— França la cedí a Anglaterra, en lliurar-li el Poitou (tractat de Brétigny, 1360). Tanmateix, els francesos la reconqueriren més tard (1372) i, sota llur rei Carles VII (1422-61), la incorporaren a França. El delfí Carles hi establí el seu parlament (1423-36).