polibutadiè

[-CH2—CH=CH— CH2—]n
m
Química

Polímer de l’1,3-butadiè constituït per unions cap-cua de les molècules del monòmer.

Pot ésser obtingut per una gran varietat de mètodes, però els més importants industrialment són els que es basen en catalitzadors de coordinació i els que empren catalitzadors alquilants. Els primers condueixen a polímers cis i els segons a formes en què existeixen unions cis i trans. Les propietats d’ambdós tipus difereixen en el fet que el cis presenta tendència a la cristal·lització i una major resistència a la tensió, mentre que el cis-trans gaudeix de millors propietats mecàniques a temperatures baixes. El polibutadiè presenta algunes de les propietats del cautxú natural i és emprat fonamentalment en la preparació de cautxú semisintètic, mesclat amb cautxú natural o amb copolímers d’estirè-butadiè.