poli(clorur de vinil-acetat de vinilidè)

m
Química

Cada un dels copolímers del clorur de vinil i clorur de vinilidè.

Els dos tipus més importants contenen menys del 30% i més del 80% de clorur de vinilidè, respectivament. Els primers són amorfs i flexibles. Els segons són cristal·lins, amb fibres de gran tenacitat i resistència. S'utilitzen per la fabricació de teixits molt resistents i també per engranatges, anells de coixinets, pel·lícules per embolicar aliments, etc.