polièster

m
Química

Cadascun dels composts de natura polimèrica que contenen agrupaments (—CO—O—) repetits al llarg de la cadena principal.

Des d’un punt de vista industrial els tipus més importants de polièsters són els lineals saturats, els lineals insaturats, els ramificats tridimensionals (resina alquídica) i els policarbonats (policarbonat). Entre els lineals saturats hom pot distingir els de pes molecular baix (lineals insaturats tenen l’interès de presentar a la cadena principal insaturacions alifàtiques susceptibles de posterior entrecreuament i d’ésser laminables a baixa pressió; hom els obté per reacció de diols (propilenglicol) (etilenglicol) amb àcids o anhídrids insaturats (anhídrid maleic) (àcid maleic) (àcid fumàric), seguida, una vegada emmotllats en la forma desitjada, d’entrecreuament amb una olefina monomèrica, generalment l’estirè, que condueix a materials rígids, infusibles i insolubles, aïllants elèctrics i dotats d’adequada resistència mecànica i estabilitat tèrmica fins a 200ºC, resistents a la majoria de dissolvents orgànics i als àcids minerals i que hom empra, mesclats amb fibra de vidre, en la preparació de laminats i laques insolubles.