Des d’un punt de vista industrial els tipus més importants de polièsters són els lineals saturats, els lineals insaturats, els ramificats tridimensionals (resina alquídica) i els policarbonats (policarbonat). Entre els lineals saturats hom pot distingir els de pes molecular baix (lineals insaturats tenen l’interès de presentar a la cadena principal insaturacions alifàtiques susceptibles de posterior entrecreuament i d’ésser laminables a baixa pressió; hom els obté per reacció de diols (propilenglicol) (etilenglicol) amb àcids o anhídrids insaturats (anhídrid maleic) (àcid maleic) (àcid fumàric), seguida, una vegada emmotllats en la forma desitjada, d’entrecreuament amb una olefina monomèrica, generalment l’estirè, que condueix a materials rígids, infusibles i insolubles, aïllants elèctrics i dotats d’adequada resistència mecànica i estabilitat tèrmica fins a 200ºC, resistents a la majoria de dissolvents orgànics i als àcids minerals i que hom empra, mesclats amb fibra de vidre, en la preparació de laminats i laques insolubles.
m
Química