Els poliestirens ordinaris són solubles en molts dissolvents orgànics, com els hidrocarburs de la sèrie aromàtica, les cetones, els èsters, etc, i poden ésser emmotllats, laminats, etc, per tal d’obtenir-ne objectes de formes molt variades com joguines, recipients d’ús industrial o domèstic, recipients d’acumuladors, recobriments de parets, revestiments interiors de refrigeradors, aïllants per a cables elèctrics, teixits no teixits, etc. Els poliestirens antixocs són o bé mescles de poliestirè i d’elastòmer o bé copolímers d’acrilonitril-estirè, i tenen una elevada resistència a l’impacte, per la qual cosa són molt emprats per a fer-ne joguines, cristalleries, peces internes de refrigeradors, etc. El poliestirè pot ésser sotmès a escumeig i dóna l’anomenat poliestirè expandit, escuma rígida de poca conductivitat tèrmica i acústica, per la qual cosa és molt emprat, en forma de planxes o de peces emmotllades, com a aïllant en construcció, en els frigorífics industrials, en l’embalatge de productes congelats, de gelats, etc, també com a element de protecció en l’embalatge de productes diversos i en agricultura vist que les seves propietats físiques que fan que sigui un excel·lent substrat per a conreus hidropònics.
m
Química