Poden ésser obtinguts a partir de tres tipus de monòmers: aldehids, èters cíclics i fenols. Els derivats d’aldehids poden ésser obtinguts per reacció d’aquests amb alcohols polihidroxílics, en el qual cas tenen l’estructura
són coneguts com a poliacetals i troben poca aplicació a causa de llur sensibilitat a la hidròlisi; també poden ésser obtinguts per homopolimerització del monòmer, en el qual cas tenen l’estructura
El més important d’aquests és el poliformaldehid. Presenten rigidesa i resistència mecànica molt elevades i són emprats en la fabricació de peces mecàniques. Els derivats d’èters cíclics són preparats per polimerització amb obertura d’anell dels monòmers, i tenen importància industrial els derivats de l’òxid d’etilè ( poli(òxid d’etilè)), òxid de propilè i tetrahidrofuran, els quals troben aplicació en la preparació d’escumes de poliuretà. Els derivats de fenols són obtinguts per acoblament oxidatiu dels monòmers amb catalitzadors complexos de coure i amines. El més important d’aquests és el poli(òxid de 2,6-dimetil-1,4-fenilè), de fórmula
obtingut a partir del 2,6-xilenol i emprat en l’emmotllament per injecció de peces mecàniques i components elèctrics, el qual presenta una elevada resistència a la tensió i a l’impacte, com també una gran rigidesa i resistència a la majoria de reactius aquosos.