polifonemàtic

| polifonemàtica

adj

Lingüística i sociolingüística

Dit del conjunt o la seqüència fonemàtica formada per dos o més elements susceptibles de comparèixer separadament en un altre context.

La qualificació de polifonemàtica o monofonemàtica d’una seqüència depèn sovint de criteris teòrics adoptats d’antuvi. En català, per exemple és possible de considerar, en seqüències de tipus qua-, dos o bé tres fonemes, respectivament, [kw-á] i [k-w-á].