poligonització

f
Geologia

Procés de subdivisió d’un cristall en dominis o subgrans per redistribució de les dislocacions lliures del seu interior.

Els subgrans presenten una lleugera diferència d’orientació cristal·logràfica entre ells, fet que es tradueix en diferents angles d’extinció sota el microscopi petrogràfic. El procés de poligonització, de vegades referit amb el terme anglès de recovery, requereix temperatures suficientment elevades que facilitin el moviment de les dislocacions, tant en el seu pla de lliscament com a través de plans diferents. Així, aquestes passen d’ésser irregularment distribuïdes en el cristall a agrupar-se en zones planars, les quals constitueixen les vores de subgrà. El resultat és una disminució de l’energia lliure del cristall. És un fenomen comú que acompanya la deformació plàstica dels minerals i altres composts cristal·lins, com ara metalls o ceràmiques.