Aquesta polimerització és feta per radicals lliures en solució aquosa. La concentració del monòmer no és convenient que sigui superior al 25%. La reacció és ràpida i accentuadament exotèrmica. La solució és homogènia. La reacció és:
isotàctic). D’aquesta forma han estat preparats poli (àcid acrílic) isotàctic i sindiotàctic. El poli (àcid acrílic) és un sòlid clar i fràgil que té una temperatura de transició vítria de 106°C. Escalfat en atmosfera de nitrogen a 250-260°C dóna l’anhídrid, i a 400°C es descompon ràpidament. És molt soluble en aigua, incloses les fraccions de pesos moleculars relativament alts (10
6). També és soluble en dioxà, etanol i metanol; és insoluble en benzè i en ciclohexà. De les sals metàl·liques del poli(àcid acrílic) no és alliberat l’àcid amb facilitat: cal recórrer a l’electrodiàlisi o a un tractament amb resines bescanviadores d’ions. Les aplicacions més importants són: espesseïdor (sal sòdica o amònica) de làtex de cautxú, de cremes i locions en cosmètica i de tota mena d’emulsions o suspensions; protecció de fibres tèxtils; en sistemes de resines bescanviadores d’ions; floculant de terres i minerals, i lligant en la indústria del paper.