El polimorfisme es pot veure com un cas de generalització: propietats o operacions similars sobre tipus diferents són en el fons la mateixa propietat o operació aplicada sobre diferents tipus. Per exemple, en un llenguatge no polimorf, si es té una pila d’enters i una de cadenes, caldrà tenir una funció d’empilar enters diferent de la d’empilar cadenes; en un llenguatge amb polimorfisme n'hi haurà prou d’especificar una sola funció d’empilar, capaç de rebre tant un enter com una cadena. El polimorfisme, juntament amb l’herència, la sobrecàrrega i l’encapsulació, és una de les característiques principals de l’orientació a objectes. En alguns dels usos del polimorfisme el compilador és capaç de generar el codi corresponent; en d’altres només en pot generar un esquelet, i llavors l’ús de l’enllaç dinàmic permet resoldre el problema. Cal no confondre polimorfisme amb sobrecàrrega; el polimorfisme és una generalització sobre un conjunt de tipus; la sobrecàrrega és una simple coincidència de noms.
m
Electrònica i informàtica