El dimorfisme sexual, en què mascle i femella de la mateixa espècie tenen aspecte diferent, és el cas més comú de polimorfisme, però també hi pot haver grups morfològics no lligats al sexe. La diferenciació funcional entre els organismes colonials és un exemple de polimorfisme, com també el polimorfisme estacional (adopció d’una forma diferent segons quina sigui l’estació de l’any; així, per exemple, la generació vernal és molt diferent de l’estival) i el relacionat amb les diverses fases evolutives del període vital (metamorfisme) de certs organismes, com els insectes, etc. Als vegetals és freqüent el polimorfisme foliar, carpel·lar, etc. En una població polimorfa, amb encreuament a l’atzar, els diferents grups morfològics mantenen força constants llurs proporcions relatives. Els diferents tipus de polimorfisme són regits per diferents gens d’una sèrie al·leica que eliminen l’al·lel menys afavorit. La selecció natural tendiria a destruir el polimorfisme, però es conserva a causa de les mutacions i del gran vigor dels híbrids i pel fet que els valors selectius són variables.
m
Biologia