Aquestes estructures marines de les zones polars constitueixen forats efectius d’intercanvi d’energia entre l’atmosfera i l’oceà, de manera que l’aigua s’hi pot refredar intensament. En les polínies que es produeixen tocant a la costa de l’Antàrtida, per acció del fort vent terral que arrossega mar endins el glaç marí que es va formant, l’aigua cedeix a l’atmosfera la calor latent de congelació i s’enriqueix en sals. En les polínies de mar oberta, sobre batimetries de l’ordre de 2 000 m, la calor es perd per conducció i convecció. L’aigua refredada a la superfície s’enfonsa i és substituïda per aigua més temperada de sota. Aquest procés és altament efectiu en refredar tota la columna d’aigua des de dalt fins al fons. Tant les polínies costaneres com les de mar oberta tenen un paper fonamental en la formació d’aigua fonda (aigua fonda circumpolar) i aigua antàrtica de fons (AABW).
f
Geografia