Les seves propietats presenten una gran dependència del pes molecular. Els polímers de pes molecular baix (polietilenglicols i són líquids viscosos o sòlids de punt de fusió baix, que hom empra com a tensioactius, en pintures i tintes, humectants, bases per a preparats farmacèutics i cosmètics i com a lubrificants. Els de pes molecular elevat (105-106) són obtinguts emprant iniciadors heterogenis, i la polimerització transcorre amb un mecanisme aniònic coordinat. Els polímers resultants són tenaços i extensibles, d’elevada cristal.linitat i solubles en l’aigua i en gairebé tots els dissolvents orgànics habituals. Són termoplàstics i poden ésser processats fosos amb facilitat, tant en l’emmotllament per injecció com per extrusió. Hom els empra, en forma sòlida, en la manufactura de càpsules i pel.lícules solubles en l’aigua, i, en dissolució, com a espessidors de preparats farmacèutics i cosmètics i com a estabilitzadors de làtex.
m
Química