El prostomi és format per antímers portadors d’unes antenes, un nombre variable d’ocels, una fosseta nucal olfactòria a la part dorsal i una boca amb palps a la part ventral. El metasoma té una sèrie de segments iguals, tots portadors d’abundants quetes, més o menys llargues i que s’insereixen als parapodis de cada metàmer. Finalment, el pigidi no presenta parapodis, és format per tres antímers i porta l’anus en posició ventral. L’aparell digestiu és rectilini i consta de tres regions: l’estomodeu, el mesodeu i el proctodeu; a la primera regió hi ha la boca, la qual, segons el règim alimentari de l’animal, pot ésser armada, és a dir, amb quetes quitinoides o amb mandíbules i denticles, o bé pot ésser inerme en les espècies micròfagues. La respiració és gairebé sempre branquial (només és cutània en les formes més petites) i les brànquies es troben, o bé un parell a cada segment del metasoma, o bé solament al segon parell d’antenes. Tenen l’aparell circulatori diferenciat de la cavitat general amb líquid hemàtic verd (els que tenen clorocruorina) o vermell (els que tenen hemoglobina) i amb dos vasos principals, el dorsal (arterial) i el ventral (venós). El sistema excretor comporta un parell de nefridis per segment. Presenten el sistema nerviós ganglionar en forma d’una escala de corda simple (dineure) o bé doble (tetraneure). La reproducció sexual produeix una larva trocòfora planctònica o bé una larva nectoqueta; també es poden reproduir asexualment per escissió. Es divideixen en dues subclasses: els errants, que són carnívors, i els sedentaris, que són micròfags.
m
pl
Helmintologia