poli(tereftalat d’etilè)

[—CH2—CH2—O—CO—C6H4—CO—O] ], tereftalat de polietilè, PET (en sigla), Polyethylene Terephthalates (en)

m
Química
Indústria tèxtil

Polièster lineal obtingut per policondensació del tereftalat de dimetil amb l’etilenglicol mitjançant una reacció de transesterificació catalizada per sals, òxids o alcòxids de diversos metalls.

El d’un pes molecular superior a 20.000 és una substància rígida, incolora, amb gran tendència a la cristal·linitat. Presenta propietats aïllants elèctriques i és soluble, a baixa temperatura en dissolvents protònics. Es fon a 265ºC i presenta una transició vítria a 80ºC. És sensible a les bases, principalment a les de tipus orgànic, i presenta una gran estabilitat enfront de la radiació ultraviolada. El poli(tereftalat d’etilè) és, des del punt de vista industrial, un dels polièsters més importants. Les seves aplicacions més notables són la fabricació de fibres tèxtils (Dacron, Terylene), les quals són filades en estat amorf i posteriorment cristal·litzades per escalfament a 200ºC, i la preparació de pel·lícules emprades com a aïllant elèctric (Mylar). Els darrers anys hom ha començat a produir industrialment un polímer de pes molecular molt elevat i gran puresa, el qual no té tendència a cristal·litzar i és susceptible d’emmotllament per injecció i extrusió. Una altra de les aplicacions més importants d’aquest material es troba en la indústria de l’embalatge; es fabriquen ampolles i recipients de menjar amb PET per la impermeabilitat que presenta a gasos i a líquids. També es fa servir en la indústria de l’automòbil i en la fabricació de cinturons de seguretat, cintes transportadores i mànegues.