És coneguda també com a política antitrust o contra les pràctiques restrictives de la competència. Aquesta política és un fet corrent a la majoria de països capitalistes, i s’ocupa, no pas exclusivament del monopoli, sinó també de l’entesa entre empreses, el càrtel , el trust, el tracte discriminat i l’abús de posició dominant, sempre que aquestes situacions es produeixin al país i no a l’estranger. Els motius d’aquesta actuació són de dues menes: polítics, per tal d’evitar que els consumidors pateixin el poder exercit pels oferents, així com la concòrdia entre el poder econòmic i el polític, i econòmics, basats en la idea, hereva de l’escola clàssica, que és en un sistema de lliure competència on és duta a terme la millor distribució dels recursos. Les sancions aplicades als infractors d’aquesta legislació van des de la declaració d’il·legalitat dels acords adoptats per les empreses, fins a la sanció econòmica, passant per l’obligació de fraccionar la societat en altres de menors. La primera llei antimonopolista moderna fou la Sherman Act (EUA, 1890), que considerava condemnable el fet que una empresa produís un percentatge determinat del total produït per la indústria, o els acords signats entre empreses per a fixar preus o distribuir-se el mercat. La determinació del control quantitatiu topa amb el fet de l’existència de productes no substitutius en una mateixa indústria. D’altra banda, l’evolució de la tècnica ha anat obligant a la creació d’unitats cada cop més grans i, en conseqüència, amb més participació en la producció total; a més, la investigació i la innovació són basades sovint en la possibilitat d’obtenir beneficis extraordinaris en un lapse variable. Les noves legislacions destaquen la necessitat d’una lluita contra els monopolis. Així, el Tractat de Roma condemna els acords o enteses de les empreses que no contribueixin a la millora de la producció o distribució o al progrés tècnic, o que no afavoreixin els consumidors; també condemna els abusos causats per una situació dominant. La legislació espanyola contra les pràctiques restrictives fou iniciada amb la llei del 1963, en la qual són definides les pràctiques interdites objecte de repressió, i les pràctiques exceptuables, però sotmeses a vigilància. Posteriorment fou creat un tribunal per a la defensa de la competència, que depèn del ministeri de Comerç. En general, les legislacions antimonopolistes han obtingut resultats poc satisfactoris a causa de les dificultats per a comprovar els acords entre les empreses; altres motius que afavoreixen les pràctiques monopolistes són el proteccionisme i la concentració d’empreses en sectors clau. La Constitució espanyola del 1978 preveu que determinats recursos o serveis essencials podran ésser reservats al sector públic, essencialment en cas de monopoli.
f
Economia