El contacte amb aquestes situacions o éssers impurs es creu que altera l’equilibri social i natural, i en aquest sentit, el concepte s’oposa al de puresa. La distinció entre puresa i pol·lució es pot donar en àmbits molt diferents, des del religiós fins a nivells més quotidians com la higiene o l’alimentació. Cada cultura tendeix a pensar que aquestes regles formen part de l’ordre natural de les coses, encara que la puresa i la pol·lució són construccions socials. Cada situació de pol·lució és contrarestada per un ritual de purificació que retorna les coses al seu equilibri anterior.
A Purity and Danger (1966), Mary Douglass analitza la pol·lució com una confusió, ambigüitat i desordre de les categories socials i la relaciona amb els valors morals de la societat i amb els ritus i les pràctiques que condueixen a controlar el risc de contaminació. Sovint les idees de pol·lució revelen relacions de jerarquia social: per ex, la societat de castes a l’Índia, on el contacte amb membres de castes inferiors condueix a la pol·lució i la impuresa dels membres de castes superiors. S’ha de tenir en compte que les idees de puresa i pol·lució no són únicament característiques de les societats tribals o agràries, sinó que també sorgeixen en les societats industrials, en les quals l’abús de la tecnologia —que es considera impura— enfront de la naturalesa —que es considera pura— es relaciona amb la pol·lució del medi, que posa en risc l’ordre social.