Presenta tres zones fisiogràfiques: l’occidental, muntanyosa, amb cavalcaments cretacis, com el tossal del Ponotx (1 180 m alt.) i el coll del Llamp, travessada pels barrancs de Xirles, de la Canal i del Gulatdar; una plana sinclinal al centre, amb un glacis afluent entre 350 i 200 m; finalment, les voreres del diapir sobre el qual es destaca al NW el Tossalet (238 m). El riu Guadalest fa partió amb el terme de Callosa d’En Sarrià. El conreu de secà s’estén a 646 ha (200 de garrofers, 48 d’oliveres, 33 d’ametllers i 315 de terres cerealistes avui en guaret continu). Per al regadiu hom utilitza l’aigua de les fonts del Garrofer Ferrer, de Bunea i de Montroi (140 ha), així com l’aigua de pous (121 ha); funcionen tres comunitats per a administrar-les: Cotelles, Xirles i Reg Major de l’Alfàs, i ho fan en tandes o martaves de 18 dies. Els cítrics són el principal conreu (més de 200 ha de tarongers i llimoners). Els serveis ocupen més de la meitat de la població activa a causa de la proximitat dels grans centres turístics de la costa. La vila (3 102 h agl [2006], polopins ; 236 m alt.) és a l’esquerra del barranc de la Canal, que la separa del proper nucli de la Nucia, sota el turó (262 m alt.) on s’aixeca l’antic castell de Polop , d’origen islàmic, que esdevingué centre de la baronia de Polop. S'hi refugiaren, durant les Germanies, bon nombre de moriscs després de la victòria dels agermanats a Gandia (1521), els quals els assetjaren, els obligaren a batejar-se i en donaren mort a una bona part. La parròquia és dedicada a sant Pere. El municipi comprèn, a més, el llogaret de Xirles i el veïnat d'Almàssera.
Polop
© Fototeca.cat