La majoria de polvoritzadores són accionades per un tractor, suspeses o arrossegades, en funció de la capacitat del dipòsit, que pot oscil·lar entre els 300 litres i els 3 500 litres. També n'hi ha de més petites per a carretons o per a motocultors (entre 100 i 200 l), per a dur a l’esquena de l’operari (entre 15 i 20 l), i de més grans, automotrius, amb dipòsits de més de 5 000 l. Segons la forma de generació de les gotes hi ha polvoritzadores hidràuliques, en les quals la bomba comunica la pressió al líquid i aquest es polvoritza en passar per un broquet de forma i dimensions adients; hidropneumàtiques, que incorporen un ventilador per a millorar l’abast de les gotes i facilitar la penetració dins la vegetació; pneumàtiques, en les quals la polvorització s’assoleix per l’increment de velocitat d’un corrent d’aire en el moment d’incorporar-hi la vena líquida, i centrífugues, que aconsegueixen la formació de gotes per la rotació a gran velocitat d’un disc accionat per un motor elèctric. La configuració de les plantes a tractar condiciona també les característiques dels equips de polvorització. Així, existeixen polvoritzadores de barra per a conreus baixos, equips especials per a fruiters, vinya o per a arbres molt alts en els quals varia fonamentalment la disposició dels broquets i les possibilitats de canviar-los i orientar-los degudament. Actualment els dipòsits són de plàstic, polietilè o polièster estratificat, que resisteixen perfectament la possible corrosió química dels productes emprats i permeten obtenir les formes més adients per a una bona penetració en conreus espessos i per a una situació òptima del centre de gravetat del conjunt tractor, aconseguint una bona estabilitat. Els darrers models incorporen diversos sistemes electrònics que faciliten les operacions de càrrega i dosificació, com també el control del procés al llarg de l’operació, qüestions fonamentals per a minimitzar l’impacte ambiental.
f
Agronomia