El rei Pomaré I, que destronà la llegendària reina Oberia, lligà amistat amb els anglesos, que li feren costat. Aquesta política probritànica fou mantinguda per Pomaré II, que es convertí al cristianisme. En canvi, la reina Pomaré IV, pressionada pel cònsol britànic Pritchard, expulsà els missioners francesos (1836), però el 1847 una intervenció de la marina francesa l’obligà a acceptar el protectorat francès i a expulsar els anglesos. Finalment el rei Pomaré V abdicà el 1880 i el govern francès assolí el control de Tahití.