Pomerània

Castell de l’orde teutònic, fortalesa més gran d'Europa i que és declarada patrimoni de la humanitat

© Oficina de Turisme de Polònia

Regió del litoral bàltic de límits fluctuants en el curs del temps, entre Prússia, a l’E, i Mecklemburg, a l’W.

Als segles X-XI era habitada pels pomeranis. Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder (1135), vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin. Quant a la zona oriental (Pomerània vistuliana o Pomerèlia), fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia; en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès. La zona inclosa dins l’imperi Alemany o Pomerània estricta, molt germanitzada, fou dividida i reunificada diferents cops durant els segles XIV-XVII, donant ocasió que alguna de les parts passés temporalment a dependre de Brandenburg o de Dinamarca; a partir del 1522 adoptà el luteranisme, i el 1637, en extingir-se amb el duc Boguslaw XIV la vella dinastia eslava, fou objecte de disputes, que els tractats de Westfàlia (1648) resolgueren atribuint a Suècia les boques de l’Oder i al Brandenburg el territori restant. Els Hohenzollern de Brandenburg i Prússia adquiriren una part de la Pomerània sueca per la pau d’Estocolm (1720) i la resta en el congrés de Viena (1815). En acabar la Segona Guerra Mundial i ésser traçada la frontera entre Polònia i la República Democràtica Alemanya, Pomerània fou inclosa dins l’estat polonès.