Pompeu Pasqual i Carbó

Pompeu Pascual i Carbó
(Cassà de la Selva, Gironès, 1897 — Girona, Gironès, 1977)

Metge i polític.

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, i es llicencià el 1920. Ocupà diversos càrrecs a l’administració pública de la Mancomunitat. S’establí a Girona, on dugué una gran tasca professional, sobretot en el camp de la pediatria i millorà els serveis assistencials comarcals.

Dedicat a la política activa, milità a Esquerra Republicana i, el 1931, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Girona. Afeccionat al periodisme, promogué el periòdic Acció Ciutadana. Durant la guerra civil salvà de la mort moltes persones i s’enfrontà amb els comitès de control. El 1939 s’exilià a Xile, on treballà al departament d’alimentació pediàtric de la casa Andrómaco i després a la Nestlé. El 1939 fou nomenat metge d’honor de l’Hospital Clínico de niños Roberto del Río, de Santiago de Xile. Fou nomenat membre d’honor de la Societat Xilena de Pediatria. Feu amistat amb els que serien presidents del país, Frei i Allende. El primer el nomenà cònsol honorari de Xile a Girona (1965). El 1948 tornà a Catalunya i s’establí a Girona, on exercí la medicina i col·laborà en tasques de recatalanització. S’especialitzà en els setges de la ciutat i en publicà alguns treballs.