pompier

*

adj

Pintura

Qualificatiu donat, en un principi despectivament, al pintor i a la pintura que al segle XIX francès seguia amb brillantor i opulència esquemes estètics romàntics —historicistes i retòrics— havent triomfat ja el realisme.

El nom venia de la identificació maliciosa dels cascs dels guerrers representats sovint als seus quadres amb els cascs dels bombers (pompiers en francès). Posteriorment el mot s’aplicà d’una manera indiscriminada a tot artista o obra d’art academitzant que perseguís més l’èxit oficial que no la inserció en els corrents contemporanis. És un típic fenomen vuitcentista, sorgit per causa de la proliferació d’estaments “consumidors” d’obres d’art, que creaven diferents interessos estètics en lloc dels temps anteriors a la Revolució Francesa, en què els interessos estètics preponderants eren gairebé únics. Dotats d’una gran tècnica, sobresurten entre els pintors que són coneguts amb aquesta denominació Ernest Meissonier, Alexandre Cabanel, Jean-Léon Gérôme, William Bouguerau, Léon Bonnat, Carolus-Duran, Jean-Paul Laurens, Édouard Deteille i Paul Chabas. Per extensió el mot s’ha aplicat també a artistes d’altres països.