Canonge de la seu de Barcelona. Consta des del 1011 com a jutge i especialista en conflictes de dominis i jurisdiccions. Des del 1018 apareix estretament vinculat a la casa comtal com a preceptor de Berenguer Ramon I, jutge palatí, mestre notari i conseller de la comtessa vídua Ermessenda. Durant quaranta anys actuà en tots els judicis comtals, com en el famós d’Ullastret (1029) contra el comte Hug I d’Empúries, i en les diferències que oposaren Ermessenda al seu fill (1023). Continuà a la cort comtal en temps de Berenguer Ramon I (de qui autoritzà el testament el 1032) i de Ramon Berenguer I fins el 1046. La seva doctrina jurídica formà la base o nucli inicial dels Usatges de Barcelona on consta que foren recopilats per ell i pels jutges Guillem Marc i Guillem Borrell.