Cavaller. El 1473 fou capità de la cavalleria valenciana que s’uní a l’infant Ferran (després Ferran II de Catalunya-Aragó) en l’expedició d’ajuda a Perpinyà, assetjada pels francesos. A petició de l’estament militar de València, escriví, entre el 1479 i el 1493, Lo cavaller (València, 1493, 1532), un tractat o reglamentació dels torneigs, com a exclusiu exercici de destresa, que influí en les diverses ordinacions de la confraria de Sant Jordi de Barcelona. Acurat en l’expressió, dins l’estil de valenciana prosa, dóna un relleu especial a la vistositat i a la bellesa de l’exercici de les armes, i constitueix, a més, una veritable obra literària.