El 1277 ajudà el rei Pere II contra la confederació de nobles revoltada contra el rei, però dos anys després s’alià amb els revoltats i es tancà a Balaguer fins a la rendició de la plaça (1280). Sofrí un any de captiveri a Lleida, com els altres caps de la revolta, però reconciliat de nou amb el rei l’acompanyà el 1282 a l’expedició a Barbaria i a Sicília. A Tunísia es remarcà en les lluites d’Alcoll, on el rei li confià el comandament d’un dels sis torns muntats per a hostilitzar els sarraïns. El 1283 fou un dels qui garantiren el desafiament del rei Pere II amb Carles I de Nàpols i el 1286 assistí als funerals del rei a Santes Creus. Continuà actuant amb els reis Alfons II i Jaume II en el pacte del 1307 sobre jurisdiccions signat amb el comte Ermengol X d’Urgell i en el matrimoni de Teresa d’Entença amb l’infant Alfons (1214), amb què se'ls adjudicà el comtat d’Urgell.