Ponç Pons i Giménez

(Alaior, Menorca, 20 de maig de 1956)

Ponç Pons i Giménez

© Fototeca.cat / J. Sans

Escriptor.

Vida i obra

Estudià filosofia i lletres i es dedica a l’ensenyament. La seva trajectòria com a poeta s’inicià amb el volum Dins un perol d’aigua infecta (1977), que continuà a Quadern d’amorositats i altres indiferències (1979), Al marge (1983), Lira de bova; poemes (1987), Desert encès (1989), Faunes que fugen (1992), On s’acaba el sender (1995, premi Ciutat de Palma), Estigma (1995, flor natural i premi Cavall Verd), El salobre (1997, premi Carles Riba 1996), Pessoanes (2003, premis València Alfons el Magnànim de poesia 2003 i Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia 2004), Nura (2007, premi Nacional de la Crítica en poesia catalana 2006 i Crítica Serra d’Or de poesia 2007) i Camp de bard (2015, premi Miquel de Palol). L’any 2014 publicà el recull d’aforismes El rastre blau de les formigues

Com a narrador publicà els contes Vora un balcó sota un mar inaudible (1981) i continuà amb el conreu de la novel·la juvenil a Cor de pàgina esbrellada (1984) –novel·la reeditada com L’hivern a Belleville (1994)–, El drac Basili (1992), Miquelet el futbolista (1992), Memorial de Tabarka (1993), Entre el cel i la terra (1996), El vampiret Draculet (1994), El rei negre (2002) i La mar i en Pop (2007).

És autor dels dietaris Dillatari (2005) i Els ullastres de Manhattan (2020), d’un llibre que barreja prosa, narrativa i poesia, il·lustrat per Francesc Calvet, titulat Abissínia (1999) i de l’obra teatral Lokus (1999). Coneixedor de les literatures francesa i portuguesa, n’ha fet diverses traduccions. La seva obra ha estat traduïda al francès, l’anglès, el xinès, l’hongarès, el txec i l’alemany. L’any 2007 rebé el premi Ramon Llull.

Bibliografia

  • Diversos autors (2004): Premis de la Crítica de l’AELC 2004. Barcelona, AELC.
  • Diversos autors (2007): Premis de la Crítica de l’AELC 2007. Barcelona, AELC.