Pontevedra

Municipi de Galícia, capital de la província homònima, prop del riu Lerez i en un redossat estuari.

Fabrica productes derivats de la fusta, teixits de lona i eines agrícoles. La població, que amb la seva activitat portuària havia conegut antigament una gran prosperitat, hagué de cedir el lloc, al segle XVIII, a la nova ciutat de Vigo. Centre d’una modesta àrea comercial.

El nom de Pontes Veteri és esmentat per primera vegada al segle XII i correspon possiblement al Duos Pontes de l’Itinerari d’Antoní Pius. Ferran II de Lleó posà la vila sota l’advocació de l’església de Santiago. Ferran II de Castella-Lleó li atorgà furs. Les naus de Pontevedra, manades per l’almirall-poeta Payo Gómez Chariño, participaren en la conquesta de Sevilla (1248). Fou atacada per les tropes angleses del duc de Lancaster (1386). L’historiador Froissart la considerà al segle XV una de les viles més importants de Galícia, pel seu port, actualment cegat, i la seva intensa vida comercial. A les seves drassanes fou construïda la nau Santa Maria de Colom. Obtingué el títol de ciutat per ordre d’Isabel II.

Entre els monuments cal esmentar les esglésies gòtiques de Santo Domingo (en ruïnes), San Francisco i Santa Clara (segles XIII-XIV). La façana de Santa María la Mayor (segle XVI), d’estil plateresc, és obra de Cornielis d’Holanda. San Bartolomé (segle XVIII) és barroca, i també el santuari de la Peregrina (1778-82), obra d’A. Souto, de planta circular i façana convexa.