Inicialment el nom indicava possiblement l’encarregat de construir els ponts sobre el Tíber, funció associada a la religió. Els pontífexs eren els encarregats de controlar el culte, les obligacions religioses i el calendari (abans de la reforma de Cèsar), assegurant així la pax deorum (‘pau dels déus’) entre la ciutat i els déus. El col·legi, que atenyé els 16 membres, degué ésser fundat per Numa. Com a insígnia duien la praetexta, toga amb orles de porpra. Molt influents, sense ésser magistrats, calia llur assistència per a la interpretació de les lleis fins i tot després de llur publicació (304 dC). Amb August, el títol de pontifex maximus fou assumit pels emperadors (12 dC), fins que fou abandonat per Gracià (382).
m
Història