La popa, que ha de tenir una forma adequada des del punt de vista hidrodinàmic i ha de facilitar l’acció del timó i de l’hèlix o de les hèlixs, respon a diferents solucions constructives, les més importants de les quals són la de creuer, la de violí, la quadrada, la rodona i la de cul de mona. La popa de creuer, apareguda el 1912 a Anglaterra i emprada en els vaixells de guerra, es caracteritza pel fet de no tenir llançament sobre la línia de flotació (és a dir, que no és més sortida de la part de coberta que els codasts) i pel fet que la seva obra viva és ampla i plana i la seva obra morta presenta un lleuger entrant, segons la secció vertical longitudinal, damunt la línia de flotació, que, ultra permetre velocitats més grans que altres tipus de popa i conferir més estabilitat al vaixell, protegeix millor les hèlixs i permet de guanyar espai disponible. La popa de violí és caracteritzada pel fet de tenir l’obra morta molt ampla a la coberta, a causa de l’eixamplament molt ràpid des de la línia de flotació, i molt sortint respecte al codast, de manera que forma una corba molt pronunciada. La secció horitzontal d’aquesta mena de popes sol ésser limitada per un arc de circumferència o d’el·lipse. La popa quadrada és la popa que acaba amb una superfície transversal pràcticament plana, que surt enfora del codast i cobreix el timó. La popa rodona és la que és corba i sortint des de la timonera o tremuja i la seva secció horitzontal és limitada per un arc de circumferència o d’el·lipse. La popa de cul de mona és molt llisa i la seva secció vertical longitudinal és limitada per un angle agut, amb el vèrtex al coronament. Hi ha altres menes de popes, com la popa estreta o popa punxeguda (amb la seva secció horitzontal molt aguda), la popa magra o popa robada (de poca amplària), etc.
f
Transports