La textura corresponent és anomenada porfiroblàstica. Els porfiroblasts més comuns són aluminosilicats relativament densos, com el granat, l’estaurolita, la cianita o l’andalusita. La seva formació es deu a fenòmens de nucleació durant la recristal·lització metamòrfica, sense la intervenció d’una fase líquida. Els porfiroblasts tenen, freqüentment, petites inclusions d’altres minerals que poden, o no, ésser presents a la matriu que els envolta. Quan presenten un gran nombre d’inclusions reben el nom de poikiloblasts.
m
Mineralogia i petrografia