Són anomenats comunament esponges. La cavitat interna és recoberta per coanòcits i es comunica amb l’exterior mitjançant una sèrie de porus a través dels quals penetra el corrent d’aigua, que és expulsat per l’òscul. Posseeixen un esquelet intern format per espícules calcàries o silíciques, i fibres d’espongina. Hom hi distingeix tres tipus fonamentals d’organització, anomenats àscon, sícon i lèucon. La superfície externa és constituïda per pinacòcits, i la mesoglea inclou amebòcits, escleroblasts i arqueòcits. L’òscul és voltat, generalment, per cèl·lules fusiformes i contràctils (miòcits) que en regulen l’obertura. No posseeixen sistema nerviós ni cèl·lules nervioses diferenciades, bé que reaccionen als estímuls amb moviments i que existeix irritabilitat. Presenten reproducció sexual, amb fecundació indirecta, i asexual per gemmació i per mitjà de gèmmules, les quals són al mateix temps formes de resistència. Comprèn les classes de les esponges calcàries, les hexactinèl·lides i les demosponges. Són animals bentònics i colonials, que habiten a totes les mars i una gran part de les aigües continentals, en tota mena de fons i des del trenc d’aigua fins a grans profunditats. Algunes espècies són colonitzades per algues, hidroïdeus, anèl·lids, crustacis, mol·luscs, etc.
m
pl
Zoologia