Són afloraments oligocènics i mesozoics en es Pla, miocènic (molasses) i amb argiles quaternàries a les fondalades. A ponent i migdia abunda la brolla, resultant de la màquia de garrofer i olivella (943 ha) que, juntament amb les pinedes de pi blanc (805 ha) i els alzinars residuals (96 ha), componen la superfície inculta. L’any 1982 la superfície útil del terme era de 7 296 ha, de les quals 5 869 eren destinades al conreu. Predominen els cultius herbacis (3 553 ha) i els fruiters de secà (2 050 ha). El 41% de les terres són conreades pels seus propietaris, el 10,9% ho són en règim d’arrendament i el 47,6% en el d’aparceria. Hom elabora les 2/5 parts de les orellanes mallorquines, que abasten amb escreix la resta dels Països Catalans. La ramaderia comprèn 1 440 caps de bestiar boví, 800 d’oví, 335 de porcí i 340 d’aviram. Té importància l’extracció de pedres per a façanes i d’altres destinades a l’obtenció del ciment natural (60 treballadors i 10 000 tones anuals); hom fabrica, a més, rajoles (bòbiles), mobles, embotits i vi. La població pateix, des de mitjan s XX una lleu disminució (4 530 h el 1986). La vila (4 493 h agl i 437 h diss [1981]; 161 m alt.), as Pla, ha perdut més de la meitat de la població disseminada. L’església parroquial de Sant Joan actual, de grans proporcions, fou bastida a partir del 1667 i decorada al s. XVIII; conserva una notable creu gòtica. Antiga alqueria islàmica dins les possessions de Nunó Sanç després de la conquesta, hom troba esmentada l’església de Sant Joan com a sufragània de la de Felanitx el 1248, i el 1277 com a parròquia independent. Jaume II de Mallorca l’erigí en vila el 1300. El municipi comprèn, a més, l’ermita de Santa Creu d’En Nét.
Porreres
© Fototeca.cat