El riu de la Cuba o de Sant Joan, límit occidental, el separa d’Aragó. Drena també el terme la rambla de Sellumbres, límit oriental, i és accidentat pel sector muntanyós que separa ambdós rius (vessants occidentals del Bovalar, roca Parda). El territori, molt trencat, admet només una agricultura de secà de muntanya (1.500 ha), destinada sobretot a cereals; hi ha només 14 ha d’horta. Les pinedes, a llevant del terme, ocupen 550 ha; hi ha grans extensions de pasturatges, pobres, que aprofiten un miler de caps d’ovella. Hi ha una petita indústria tèxtil.
La vila (234 h agl [2006], portellans; 1.076 m alt.) és al vessant meridional d’un turó; és de carrers trencats i irregulars. L’església parroquial (l’Assumpció) té una portada barroca. Prop del nucli hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Font. D’origen islàmic, a la conquesta fou cedida per Jaume I (1234) als templers. Hi hagué un castell i la vila estigué fortificada. Passà a formar part del terme general de Morella i a la fi del s. XVII s’independitzà. Carles II l’erigí en vila. El municipi comprèn, a més, el llogaret de les Alberedes de Portell i les caseries dels Grevolars i els Pereagustins.