Portocolom

Vista de Portocolom

Drserg | Dreamstime.com

Poble i port tradicional de Felanitx (Mallorca), establert, principalment, al llarg de la ribera occidental del gran port natural de Portocolom, el més gran (60 ha) i abrigat de la costa occidental de l’illa.

És format pels nuclis de sa Capella o sa Colònia (sorgit el 1877 com a colònia agrícola a la petita península propera al pla de sa Sina, al voltant de la petita església del Carme, erigida el 1808 i feta de nou en 1884-07), sa Duana (format vers el 1880 al voltant de l’antiga duana), es Babo (iniciat el 1912), Cala Barbacana (de 1960-62), sa Bateria (sorgit els mateixos anys a l’indret de l’antic fortí de Portocolom, construït el 1715 com a defensa contra els borbònics, refet el 1807 contra els anglesos i venut per l’estat el 1876) i es Tancat de sa Torre (a l’indret de la torre de defensa construïda el 1570 i enderrocada el 1919). El port fou utilitzat fins al segle XV, però, abandonat després, no fou fins al segle XVIII que hom hi inicià un important tràfic d’exportació de vi i aiguardent. Un moll, demanat ja el 1793, fou construït el 1828, i el 1854 fou habilitat com a port per al comerç interior i de cabotatge, amb ajudantia de marina i duana (construïda el 1855). Els anys 1885-89 foren els més puixants, especialment amb l’exportació de vi cap a Menorca, Algèria, Barcelona i, sobretot, cap a França (hom hi exportava més vi que per tots els altres ports de les Balears junts), però també de carbó (vers Cartagena i Maó) i garrofes (vers Barcelona, Algèria i França). A partir del 1891 la fil·loxera i les mesures proteccionistes franceses iniciaren una ràpida decadència del comerç. A la fi de la Primera Guerra Mundial començà un nou període d’activitat exportadora de garrofes, fruita, carbó i materials de construcció vers Barcelona, València, Eivissa, Palamós, Alacant, etc, la qual, col·lapsada el 1936, fou represa el 1939 i arribà a un màxim el 1947 (2 584 tm); el 1961, tanmateix, fou suprimida la duana, i la pesca, que havia progressat també des del segle XVIII (el 1908 hi havia estat introduït el bou), restà com a principal activitat, al costat de l’estiueig i del turisme, notablement incrementat des dels anys seixanta (el 1986 hi havia 12 hotels, amb 1 968 places). El 1922 s’hi establí la primera escola d’hidroaviació civil de l’Estat espanyol.